Ja enyorava escriure en català. I és que darrerament m'havia castellanitzat un poc. M'estim la meva llengua, però no em sento incòmoda quan escric en castellà. No pretenc que tothom parli el català. Només vull que em deixin a mi parlar-lo i fer ús del meu dret a que m'entenguin dins del "territori català", es a dir, allà on el català és tan oficial com el castellà. Per què em poso tan dura a vegades? Perque el català necessita ajuda. El castellà no. Darrerament em passejo bastant pel
facebook. I a la fi trob
un grup que més o menys pensa com jo. El grup es diu "Parlo català". I és que no és tan fàcil. Al meu voltant, no hi ha molta gent que comparteixi la meva opinió.
L'altre dia m'indignava amb un
article deLa Vanguardia. Un home es queixava de que la seva filla no tengués les classes en castellà. Pareix que li molestava que la nina aprengués català innocentment amb els seus amics de l'escola. La nina escoltava l'explicació de la mestra en català, i després li explicava a ella en castellà. Es pot saber quin mal hi ha en que un nin aprengui dues llengües d'un cop? Per què aquesta marginació dins l'escola? El més segur és que la nina vulgui ser com els altres. I creu-me, en sortiria beneficiada. A més, si viu a Catalunya i preten fer feina allà, tendrà molt guanyat si assoleix el nivell que es demana de català. Saber idiomes equival, per a mi, a obrir més la ment. A no ser tan tancat.
Amb la
meva parella tenc un problema parescut. Ell és de parla castellana. I per raons pràctiques tampoc acaba d'entendre la meva obssessió amb el català. El meu interès per que els meus futurs fills aprenguin català. Tampoc entén la meva posició respecte a la importància de que l'educació sigui en català. Sempre dic el mateix: el castellà s'aprèn sense voler. Perquè hi ha tele, hi ha ràdio, hi ha llibres i sobretot hi ha moltíssima gent que parla castellà. És molt, i dic molt, difícil que un nin no apremgui castellà. Però, passa el mateix amb el català? No, i més no. Tot són facilitats. I jo en sóc un exemple. Tot el meu ensenyament ( tot) ha estat sempre en català. Tenc algun problema? M'ha suposat algun trauma? Parlo malament el castellà? No. Sé dues llengües a la perfecció. Això és tot. I m'atreveixo a dir

que gràcies a això he tengut més facilitats per aprendre alemany, anglès i el poc que sé de francès.
Sovint m'acusen de "nacionalista". I no és això el que sóc. Ni idependentista. Tan radical no em considero. Només tenc molt amor a la meva llengua. I com ha estat tan castigada i prohibida, ara, a l'era de les llibertats cal aprofitar i lluitar per ella. Ara que ens deixen i ara que podem.
I qui no hi estigui d'acord, només demano que em respecti. I que em deixi no oblidar els meus orígens. Els meus drets. La meva llibertat.
Aquí d'alt la senyera. Les quatre barres. I seguint la cançó de SAU: ...encara que siguin de bar...