" Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos"

martes, mayo 29, 2007

Mallorca, qui és Mallorca?

Tenc el plaer d'estar fent feina a les oficines d'informació turística. Això em permet aprendre molt. Conèixer més la meva illa. I saber qué coneixen els extrangers de Mallorca. He de reconèixer que, sense cap dubte, els alemanys són els que estàn més informats. La resta, moltes vegades, es troben molt despistats. I els que més desconeixen l'illa, per extrany que soni, son els mateixos espanyols. Avui em demanàvem un mapa de Marbella. Una parella es pensava que estaven a Marbella. Fa rialles, però és molt trist. Ja estam que darrerament, hi ha zones de Mallorca que es semblen a Marbella, però... Sovint la gent demana per les Illes Canàries. Es confon les Balears amb les Canàries. Això es quasi diari. Això demostra, que la gent quan aterritza no té la capacitat per ecoltar " Bienvenidos a la isla de Mallorca". No és tan difícil saber el nom del lloc ón passarem les vacances, no creis? A més, ja sabem que Mallorca no és molt gran, però és tan difícil distingir Mallorca (illa) de Palma (ciutat de Mallorca) ? La gent es pensa que l'illa es nom "Palma de Mallorca". A l'oficina tenim mapes de moltes zones. Si em demanen unmapa de Palma, no en donaré un de tota la illa. I la gent s'indigna. I a mi m'indigna la seva ignorància. No pretenc que coneguin els noms de tots els pobles ni res per l'estil. Només el nom del destí ón han decidit passar les seves vacances. Quan anava a escola hi havia una assignatura anomenada "Geografia". A mi em va servir per alguna cosa. I a voltros?
Per altra banda, quasi per tots els destins turístics es troben distintes opcions. Un pot triar si vol fer relax, si s'estima més aventura, o si vol visitar museus. Hi ha moltes coses a fer. És difícil respondre a la pregunta més comú que em fan: "Acabem d'arribar, qué es pot veure a Mallorca? Ón podem anar?" Bufff... Hi ha mil respostes... El que vull dir és que jo, almenys, quan partesc de vacances, tract de saber ón vaig i perquè. M'inform antes de partir dels llocs que més m'interessen. No ho deix en mans de hotelers pesseteros ( i peperos sovint!). No ho deix en mans d'agències que em convencin de qualsevol excursió ón hi treuen una exagerada comissió. O si, en el cas de que m'interessi molt. No se, em fa vergonya quan algú l'únic que coneix de Mallorca és que hi ha un palau on el Rei (d'Espanya...) hi passa les seves "vacances", o que lo únic que desitja és saber on passa l'estiu na Claudia Schiffer... Quan et diuen això se me'n van les ganes d'explicar res més.
És distint si em demanen pel tren de Sóller. No me cans de repetir els horaris del tren i del trànvia que els durà al port. Tampoc me cans de presumir de cales. Ni dels pobles amagats a la nostra serra de tramuntana. No me cans de contar la història de Palma ciutat. No me cans de insistir en que visitin la nostra catedral, la nostra façana marítima. El nostre casc antic. M'encanta explicar i presumir d'illa. Però sempre dins d'uns limits.

lunes, mayo 28, 2007

Tienes un mensaje.

Tienes un mensaje. Tu movil te avisa de que has recibido un sms. Ya conoces el sonido. Tu mente oye ése sonido y reconoce inmediatamente qué significa. Siempre esperas la mejor noticia. En los segundos previos a descubrir lo que pone el sms, te pasan mil posibilidades de quién podría ser. Qué podrá contarte. Cuando ya automáticamente has descartado posibilidades. Y has elegido qué es lo que más te gustaría recibir. Decides leerlo. Ansiosa. Descubres lo que pone. Aquí empiezan las pequeñas decepciones. Publicidad. El compi de turno que te propone un cambio que te va fatal pero le debes una. El jefe comunicándote que el finde no vas a librar. O cualquier cosa que, justamente, eras incapaz de imaginarte. Te sientes idiota al haber dedicado esos segundos a crear una falsa hipotesis. Es absurdo pero, a menudo, es así. Igual pasa cuando suena el teléfono. Bueno, hoy en día no tanto porque en la mayoría de teléfonos ya sale el número que llama. Pero igual te quedas embobada y dices: ¿si? ¿digame? Y la última persona que esperas está al otro lado del teléfono. Sin quererlo te decepciona y dices: " ah, eres tu..." Y no os cuento con los mails... Aquí y apuedes esperar de todo. Yo a veces hago apuestas conmigo misma. ¿Cuántos mails spam recibiré en una noche que no consulte el correo? 30? 40? 50?! Suelo acertar.
Bienvenidos a la realidad! Y gracias por las sorpresas! Casi siempre son bienvenidas!

viernes, mayo 25, 2007

27M. A votar!

S'acosten les eleccions. S'acosten els problemes. Tothom promet. Tothom xerra. Tothom diu mentides. Com diu el meu germà, quina democràcia és aquesta en que tries a qui en un futur triarà per tu. Com depositar la confiança en algú. Com asumir aquesta responsabilitat. Si ningú ens acaba de convèncer. Difícil és ser fidel a un partit. Gran part acabem votant només per evitar que els més dolents obtenguin la majoria i facin més desastres. Per això, encara que només sigui per aquest motiu, els que estau dubtant, deixeu-ho de fer! Votau! És un dret que tots tenim. No l'hem de perdre. Doncs té valor i hem aprofitar el poc poder que tenim.
Quina vergonya la campanya de segons quins partits. Quina manipulació... Milers de joves a Palma han rebut una postaleta que en el meu cas ha anat directe al fems. Ja no es tracta de prometre. Sinó de provocar directament als joves. La actual batlesa de Palma s'ha dirigit als joves dient-los que ara poden fer el que els dongui la gana. Amb aquestes paraules directes ha recordat que els nins sempre estàn privats d'alguna cosa. Ara que tenen 18 anys, ja poden fer el que vulguin. Confio amb els joves de Palma... Però com remarca Aina Calvo "no val tot per aconseguir el vot". Me pareix una vergonya.
Així que aprofit per jo també fer campanya. Ajudar a tenir una millor Mallorca. Sigui amb un partit o un altre. Però mirem per a nosaltres. I no ens deixem enganyar per les, ja massa insistents, mentides. Votem diumenge, i no permetem, almenys, el que no volem...

miércoles, mayo 23, 2007

il ètait une fois...

Això era i no era un conte que es contava amb les mans... Un dia na Caterina va sentir un conte que li contava el seu pare. Ell contava un conte que li havien contat. Que havia llegit quan era petit. Explicava el seu propi conte. És a dir, contava un conte de "un conte". Es podia considerar això un conte? Així ho va considerar na Caterina. I algun dia, na Caterina contarà al seu fill que el seu pare un dia li contà un conte...
P.D. Gràcies, pare, per la mà. M'encanta!

sábado, mayo 19, 2007

Ensenyeu-me les mans!

Les mans son importants. Amb elles construïm. Amb elles avancem. Son delicades. I son una de les parts del cos humà que més m'agrada. Així que anuncio que avui començ a fer col.lecció de mans. Imatges virtuals. Postals o fotografies. Ensenyeu-me les mans!

martes, mayo 15, 2007

Yo y mi Super-yo

Está claro. Naces solo. Vives solo .Mueres solo. Nadie vivirá por ti. Nadie morirá por ti. Somos seres individuales. Estamos hechos para avanzar solos. No significa que no tengamos a nadie al lado. No. Significa que el de al lado también es individual. A veces nos olvidamos de eso. Y a menudo creemos que todo el mundo nos sigue. Que estupidez. Los líderes son dominantes de la gente que frecuentemente no piensa. No opina. No opta. No actúa. En ese caso, perfiero no ser líder de nadie. Ser yo mi única líder. Por prepotente que seune. Es así. Ser yo con mis pequeñas contradicciones. Otro día hablaremos de Freud...

lunes, mayo 14, 2007

Per moltes mares, per molts d'anys!

Quiero felicitar des de aquí a todas las mujeres. Ayer fue el día de la madre en algunos países del mundo. El domingo de la pasada semana lo fue en España. Los hay que piensan que no hace falta un día de la madre. Igual los hay también que dicen que es absurdo poner un día de la mujer. El día de la mujer es el 8 de marzo. Yo pienso que sí es útil. Está claro que los centros comerciales se aprovechan de ello. Y ésos días se convierten a menudo con días de compras. Igual es necesario un reconocimiento a la madre. Ser madre es especial. Tiene que serlo. Ser madre es dar vida. Y una vida siempre es motivo de celebración. De aquí que todos lo hijos e hijas siempre tendrán esa deuda con su madre. No quiero con eso discriminar al padre. No me mal interpreten. Un padre tiene también su mérito. Pero como mujer, hoy felicito a todas la madres. Y también a todas las mujeres que algún día serán madres. Porque aunque suframos más, sólo nosotras tenemos el don de dar a luz. Y eso, es especial. Muy especial. Vamos luchando, cada día por ésa igualdad. Y me parece increible que aun hoy siga habiendo discriminación de sexo. Pero es así. Por eso seguiré celebrando el día de la madre y el día de la mujer. Felicidades mamás! Una abraçada ben forta per sa meva mamà i es meu papà!

lunes, mayo 07, 2007

Die Sonne

¿Qué sería de la luna sin el sol?
Desperté una mañana. Triste. Cansada. Y sin ganas de comenzar el día. Hacía frío. Mi cama era lo más cálido que tenía. No quería salir. Me armé de valor y me levanté. Me duché. Desayuné. Fui ansiosa a abrir las ventanas. Esperando que la luz no me dejara ver nada. No fue así. Estaba nublado. Gris. Aquí ya supe que no sería un buen día. Las nubes me amenazaban con lluvia. Y llovió. La lluvia me amenazó después con granizo. Y granizó. Más tarde, no cesando, sentí una amenaza de frío. Mucho frío. Frío de nieve. Efectivamente, nevó. Levanté cabeza. Y miré al cielo. Con una tímida mirada amenacé con sonreir. Y salió el sol. Entonces, sentí que sería un buen día.