" Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos"

domingo, agosto 12, 2007

12 Agosto

Aprovecho para felicitar públicamente a la que es mi mejor amiga desde la infancia. Aprovecho para desearle un feliz día hoy. Día que cumple 24 años. Nada más y nada menos que 24 añitos. Y que bien llevados. Y que bien vividos.
Molts d'anys San!
Chin, Chin! Y que cumplas muchos más!
Un abrazo

sábado, agosto 11, 2007

Bon Profit!

Avui he decidit fer una crítica gastronòmica. Ja la tenia pendent de fa temps... Així que aquí va un llistat dels restaurants que més m'agraden de Mallorca. Per ara...



La trainera (de Patxi). Es tracta d'un restaurant vasc. Està situat a ciudad jardín. Un servei excel.lent. S'hi pot menjar peix i carn. Recoman sense dubte el peix. I les olives... Pots disfrutar d'un servei personalitzat del "mismisimo" Patxi. A més a la barra hi ha un variat ventall de tapes. Boníssimes...

Lizarran. Bar de tapes. N'hi ha un a Jaume III. Un altre devora les avingudes. I un altre al Festival Parc. Per el meu gust, amb diferència el millor és el del festival... Moltíssima varietat de tapes. A un 1 euro aproximadament cada pintxo. Està bé per picar alguna cosa acompanyada de un sandy, jeje

Ca'n Jordi. Crec que sense dubte és la millor marisqueria de Palma. Peix i marisc fresc. Davant teu veus el que hi ha. Tries. T'ho pesen. I t'ho cuinen. Mel!

Diablito. Pizzeria. Tant podem anar-hi i disfrutar de la música i de la originalitat del restaurant. Com podem demanar la pizza per a que la m'hos duguin a casa. Pizzez fines i grans!

+NTRL. Situat a P.Espanya. Un gran ventall d'ensalades. Distints tipus de salsa. La millor per jo, la de curri. Ambient agradable. Taules fora i dins. Només es pot fumar defora. Personal jove i ràpid. Original i natural!

Bé, acceptam suggerències... Per ara, aquests son els que tenc més a mà... Si m'enrecord de més, els apunt! Bon Profit!

jueves, agosto 09, 2007

Avui, més que mai...

Avui, més que mai, som lo que escribim.

martes, agosto 07, 2007

Som lo que som.

Avui m'he despert pensant... que estava tot pensat! He imaginat que tot el que estava passant ja estava preparat prèviament. Això m'ha agobiat. I molt. Era com si tot estigués encadenat. He conspirat contra el destí. He analitzat tot el que m'està passant. I he fet una hipòtesi. Aquesta ha consistit en explicar i justificar el que tenc i el que faig. M'he posat en la situació de que jo estava malalta. I que la gent feia les coses que fa per jo per pena. O pel poc temps que em pogués quedar. És heavy pensar això. Tenc una feina perque l'empresa té llàstima de mi. Tenc una família que me cuida extramadament perque m'estima i vol que estigui lo millor possible. Tenc amics que cada dia m'ajuden. Tenc un al.lot que s'esforça pels bé dels dos. Etc...
Doncs, m'he permès el luxe de ser egocèntrica avui. I imaginar que tot això ho fan per mi. Fins arribar al punt de que tot es mou per mi. I en certa manera és cert. Al meu voltant es mouen per mi. Però no es pot pensar tal i com ho he plantejat. Cal pensar que som afortunada. I que tenc el que tenc perquè he lluitat i he fet feina per aconseguir-ho. Així doncs, afirm que NO crec amb el destí. No crec que tot estigui escrit. Pens que els fets son conseqüències de altres fets que a vegades son coherents. Altres no. No tendria sentit que algú ens manipulés des d'allà d'alt. Ni des d'aquí baix... Som lo que feim. Som lo que deim. Som lo que pensam. Som lo que cantem. Som lo que som.

jueves, agosto 02, 2007

BoNaNiT

Un día soñando que soñaba soñé que despertaba. Y no había nadie a mi lado. Ni a mi alrededor. Solo sombras de desconocidos. Mi mundo estaba desierto. Ni una flor ni una semilla. Dudé que fuera yo la que despertara. Dudé estar despierta. Y dudé querer despertar. A veces la mejor solución es seguir soñando que sueñas. A veces dormir es la mayor calma. Bonanit.